Història

Les signatures, el 1278 i 1288, de les sentències arbitrals del primer i el segon Pareatges entre el Bisbe de la Seu d’Urgell (Espanya) i el comtat de Foix (França), representen la independència d'Andorra. Els Pareatges van establir un condomini indivisible de les Valls d'Andorra, amb igualtat de drets i atribucions entre tots dos senyors.

Anys més tard, els drets de consenyoria francesos van passar als reis de França, i més tard al President de la República Francesa. Els drets de consenyoria del Bisbe de la Seu d’Urgell es mantenen avui dia en la mateixa figura.

Aquesta condició de coprincipat, unida al respecte que Andorra ha sabut mantenir amb els estats veïns, ha estat la base de la seva pervivència durant segles, amb una pròspera personalitat neutral.

Els anys vuitanta sorgeix la necessitat de reformar les institucions. El 1981 es produeix la separació de poders i es redacta un acord entre coprínceps gràcies al qual es va crear el Govern d’Andorra (Consell Executiu) i la figura del Cap de Govern.

El 1993 s'aprova per referèndum la Constitució, que defineix Andorra com un estat sobirà de dret democràtic i social (coprincipat parlamentari).

Aquest mateix any, Andorra ingressa com a membre de ple dret a l'Organització de les Nacions Unides (ONU). També és membre del Consell d'Europa.

Andorra es caracteritza per la seva seguretat jurídica, l'estabilitat del seu govern i la seva tradició democràtica. És un dels països del món amb més demandes de residències sense activitat lucrativa.